EPÍLEG
“Una vegada, fa temps, vaig intentar pensar en les coses importants que havia fet en la meva vida i el resultat cabia en una caixa molt petita.
Ínfima.
QUÈ VAIG APRENDRE?
Que no era important el que havia fet, sinó el que em quedava per fer.”
Més endavant vaig tornar a fer la mateixa reflexió i vaig comprendre que res del què havia fet i del que em quedava per fer tampoc tindria, pel fet d’haver-ho fet jo, massa importància.
QUÈ VAIG APRENDRE AQUESTA VEGADA?
La primera és que no ens n’emportarem res i que es millor dedicar esforços al què hi deixarem. De manera anònima.
“Si plantes un arbre, l’important és l’arbre, no tu que l’has plantat.”
Crec que en Roc Casagran ho explica bastant millor.
— FEM COM SI NO SABÉSSIM—
— EL FINAL (Del Conte)?—
“Un dia serem vells i darem nous als nens,
i potser Benidorm ens semblarà millor,
qui sap si a mig matí farem cap a les obres,
tal vegada un gosset ens donarà l’afecte.
Uns quants dies més tard canviarem de barri,
i cultivarem malves als pisos de la caixa,
estirarem la pota, i anirem de viatge
de bracet amb la dama aquella de la dalla.
Després vindrà la pols que jeu sobre la pols,
també la desmemòria i l’oblit absolut,
no hi haurà cap poema que mai hagi existit,
solament un silenci cridant en el no-res.
¿Per què no aprofitem una mica la tarda
i sortim a fer el volt i em dius coses boniques
i ens partim una orxata i fem com els infants
que fan que encara es creuen que els reis no són els pares?”
Roc Casagran
L’ombra Queixalada
— LUCKY DAY —
Quan era un nano
el meu pare em va asseure sobre els seus genolls
i em va explicar…
em va explicar moltes coses.
Em va dir, fill,
hi ha moltes coses en aquest món
que no faràs servir.
I quan siguis vell
i hagis perdut tots els teus somnis,
no hi ha res com un foc de camp
i una llauna de mongetes.
Tom Waits
— INSTANTES —
Si pudiera vivir nuevamente mi vida,
en la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido,
de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos,
haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares adonde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió sensata
y prolíficamente cada minuto de su vida;
claro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría
de tener solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida,
sólo de momentos; no te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca
iban a ninguna parte sin un termómetro,
una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un paracaídas;
si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir
comenzaría a andar descalzo a principios
de la primavera
y seguiría descalzo hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita,
contemplaría más amaneceres,
y jugaría con más niños,
si tuviera otra vez vida por delante.
Pero ya ven, tengo 85 años…
y sé que me estoy muriendo.
Don Herold
Traducció/adaptació Jorge Luis Borges